Una tarda ben aprofitada 1

Aquest divendres teníem moltes coses a fer: hi havia la festa de graduació dels estudiants de Drexel, la festa d'acomiadament d'una amiga del Josep i, a més, la Bea i el Jorge ens havien dit de quedar per organitzar el càmping del proper cap de setmana. Massa coses en una sola tarda! Vam haver de triar i vam decidir que del càmping ja en parlaríem més endavant.

Primer vam anar a la festa de graduació. Jo vaig arribar tard perquè a última hora el Josep em va demanar que anés a buscar un detallet per la seva amiga.
Perfecte! Havia de comprar un regal per a una noia que pràcticament no conec de res i ho havia de fer en el mínim de temps possible. Vaig decidir anar a una botiga turca que hi ha aprop d'on treballo on vénen de tot: antiguitats, mobles, catifes, joies... Vaig demanar al Josep i a l'Alberto que m'enviessin fotos de la noia per intentar esbrinar els seus gustos. Les fotos no van ajudar gaire, però almenys vaig poder veure que sempre portava arracades llargues i platejades. Vaig comprar unes que em van semblar molt mones i vaig anar a la segona parada: la postal. Vaig estar mitja hora per triar-la perquè no n'hi havia cap que s'avingués al que necessitàvem. Al final vaig acabar tirada per terra a la botiga i fent fotos a unes quantes perquè els nois m'ajudessin a decidir.

Quan vaig trobar l'edifici on feien la festa de graduació ja estaven acabant l'entrega de premis i els discursos. Mira que bé: em vaig saltar la part avorrida i vaig arribar just en el moment interessant, el del menjar gratis! Normalment en aquests events sempre sobra molt menjar, però aquest cop sembla ser que la gent tenia gana i no va quedar res. Als cinc minuts havien arrasat amb tot.

Després de la primera festa vam anar cap a la segona: l'acomiadament de la Maryam. Aquesta noia és iraní i fa bastant temps que viu a Philadelphia, però ara li han denegat la renovació del visat i s'ha de tornar cap a casa. Sap greu perquè és molt maca i sobretot perquè ella voldria quedar-se uns anys més per aquí. 

La festa la vam fer a la terrassa d'un bar mexicà. Vam estar molt bé i al final vam riure molt jugant amb un Jenca gegant que hi havia al bar. La cambrera ens va dir que mai havia vist una torre tan alta com la nostra!

I quina millor forma d'acabar la nit que fer una mica de feina? El Josep i l'Alberto tenien una entrega aquell cap de setmana i abans d'anar a dormir ens vam posar tots tres davant de l'ordinador una estoneta. Va ser una tarda molt be aprofitada!