Memorial Day 0

Dilluns, aprofitant que era festa, vam quedar amb els catalans per celebrar l'aniversari de l'Esther. Vam anar a un restaurant de Chinatown, el Penang. L'Esther es va posar vermella quan li van portar les postres i tots vam cantar el "Happy Birthday to you", però els colors li van pujar encara més quan la cambrera es va adonar de que era el seu aniversari. La dona va córrer cap a la taula, es va endur el plat de l'Esther i als 5 segons li tornava a portar amb una espelma mentre a sonava el "Happy Birthday to you", aquest cop de la radio i amb el volum a tope. No va quedar ningú al restaurant sense saber que l'Esther feia anys. I ella com un tomàquet!

Memorial Weekend 0

Aquest cap de setmana ha sigut dels llargs. Dilluns va ser el Memorial Day i feien festa a tot Estats Units per recordar als que han mort servint a les forces armades del país.

Més festivals 0

Arriba el bon temps i als philadelphians els hi agafa una necessitat imperiosa de sortir a menjar al carrer i fer cues llarguíssimes per una hamburguesa de $10.
Quatre cops a l'any, i a diferents punts de la ciutat, organitzen el Night Market, un altre festival de menjar. El dijous passat el van fer a South St. i la gent va tornar a omplir el carrer com si fos l'únic lloc de Philadelphia on es pogués anar aquella nit. El festival en sí era bastant similar als dos que van fer la setmana passada, però aquest era de nit (de 6 a 10) i el menjar, en comptes de venir de paradetes, venia de food trucks.

Dinar gratis! 0

Com que vam veure que això de portar les bosses de la compra en bici no era gaire còmode, diumenge vam decidir comprar un carretó. Amb l'etiqueta posada i tot vam anar cap al mercat, però abans ens vam passar pel Centre de Convencions, perquè feien el Saló del Còmic i el Josep volia veure l'ambient (les disfresses dels frikis, vaja). Hi havia gent de totes les edats vestida de superheroi i la majoria s'havien currat molt la disfressa i el maquillatge.

Holi!!! 1

El Holi és un festival hindú per celebrar la primavera. També es diu "festival dels colors" o "festival de l'amor". Es celebra cada any a la Índia, al Nepal i a altres regions hindús, però en els darrers anys s'ha anat estenent per tot el món i ara hi ha moltes ciutats d'Europa i Nord Amèrica on també el celebren.

Època de flors 1

Divendres vaig tenir el matí lliure perquè vaig treballar a la tarda. El Josep em va suggerir que anés a un jardí japonès que hi ha a les afores de la ciutat, el Shofuso Japanese House and Garden.Vam mirar la pàgina web i...sorpresa! Justament aquell divendres la entrada era gratis perquè es celebrava el National Public Gardens Day! Era una senyal, hi havia d'anar!

Gaspatxo, vi i suro 0

L'altre dia vam convidar a casa a sopar al noi xinés que treballa amb el Josep i a la seva dona. Ell es diu Ling Chuang o alguna cosa similar, però tothom li diu LC. Aquí tots els xinesos es canvien el nom perquè puguin ser pronunciables pels americans. La dona encara no hem pogut esbrinar com es diu, així que li continuem dient "dona del LC". Ella ha aconseguit feina a un altre estat i es mudaran en unes setmanes. El Josep trobarà molt a faltar al LC perquè comparteixen despatx i és molt bon tio.

Old City 0

Diumenge vam anar a visitar un apartament. Ja no sé quants n'he vist però de moment continuem sense trobar res. Aquest ultim era molt maco però massa petit pel preu que demanaven. Això si, els dos agents immobiliaris que ens el van ensenyar estaven encantats amb que fóssim de Barcelona. Que si quina ciutat tant guay, que si quin equip de futbol tant bo, que si quin clima tant meravellós. Sempre ens fan els mateixos comentaris quan diem que som de Barcelona, però va haver-hi una cosa que encara no ens l'havien dit: I love Massimo Dutti!!!

De festival en festival 0

Dissabte passat vam estar recorrent la ciutat. Al matí vam anar a comprar i a intentar que em donessin d'una vegada per totes la meva Identification Card. Era el quart cop que anava a la oficina, però sempre passava alguna cosa perquè no em poguessin fer la targeta: o havien de verificar la meva identitat (han trigat un mes en comprovar que no soc cap delinqüent), o faltava algun paper... Aquest cop portava a sobre tots els papers necessaris i més, per si de cas. Quan em van dir que tot estava correcte i que ja em podien fer la foto no m'ho podia creure. Per fi tinc ID!!! Ara ja podré deixar el passaport a casa i em deixaran entrar als bars!!!

A clavar queixalada!! 0

Fa uns dies la parella de madrilenys, la Bea i el Jorge, ens van convidar a sopar a casa seva. Ells viuen a una casa de tres plantes. No és gaire gran però tenen un pati i molts armaris. Quina enveja! El meu únic armari continua sencer però cada cop està una mica més inclinat cap a l'esquerra. Crec que un dia arribaré i me'l trobaré a terra...