Gaspatxo, vi i suro 0

L'altre dia vam convidar a casa a sopar al noi xinés que treballa amb el Josep i a la seva dona. Ell es diu Ling Chuang o alguna cosa similar, però tothom li diu LC. Aquí tots els xinesos es canvien el nom perquè puguin ser pronunciables pels americans. La dona encara no hem pogut esbrinar com es diu, així que li continuem dient "dona del LC". Ella ha aconseguit feina a un altre estat i es mudaran en unes setmanes. El Josep trobarà molt a faltar al LC perquè comparteixen despatx i és molt bon tio.

Per sopar vam fer gaspatxo, truita de patates, torrades de tonyina, pebrot escalivat i olives i fricandó. No sé si va ser per compromís, però s'ho van menjar tot!
Vam quedar a les 7pm però no vam començar a sopar fins les 8pm o més perquè vam estar més de mitja hora intentant obrir l'ampolla de vi que havien portat. No sabem si era culpa de l'obridor o del tap, però el cas és que el suro es va trencar i no hi havia forma de treure'l. Abans que el Josep fes res jo ja havia endevinat el que tenia en ment, així que li vaig dir:
- Ni se t'acudeixi empènyer el tap per ficar-lo dins de l'ampolla!
I ell, evidentement, va contestar:
- Perquè no?
El LC es va posar vermell i no va cridar perquè és molt educat, però va mirar al Josep amb cara d'espant i li va suggerir que busqués un altra forma d'obrir l'ampolla. Va afegir en veu baixeta que era el vi espanyol més car que havia trobat a la botiga i que estaria bé no desgraciar-lo.
Com sempre vam acabar recorrent a Google i vam buscar mètodes alternatius per treure el tap d'una ampolla. Vam provar uns quants però no hi va haver manera, així que al final no va quedar un altre remei que enfonsar el tap. Per sort no va passar res greu. A la primera copa va caure una mica de suro però la resta es va salvar. I per fi vam poder començar a sopar!