Vaig agafar l'autobús i vaig arribar 15 minuts abans de que comencés la visita guiada. Vaig pensar que en un quart d'hora no em donaria temps a veure gaire, però tot i així vaig decidir fer una passejada ràpida abans de la visita. Vaig començar a caminar i als cinc minuts ja tornava a ser al punt de partida. El jardí era petitíssim!!! Era maco, sí, però després de mitja hora de bus i mitja més de patejada, m'esperava trobar alguna cosa més...gran.
Després de fer la passejada vaig pensar que la visita guiada duraria poc i menys perquè no hi havia gaire cosa a explicar. Estava molt equivocada. La noia que feia de guia va començar explicant que faríem un recorregut pels tres jardins del recinte. Tres? Però si amb prou feina hi havia un! No sé com s'ho va fer però es va passar una hora de rellotge parlant-nos de la història del jardí, de com van plantar cada arbre, de com cuidaven els diferents tipus de molsa que tenien (i que ocupaven si fa o no fa com mitja rajola de la cuina).... Però bé, al final vaig sortir contenta perquè qualsevol jardí japonès és bonic, sobretot a la primavera. de totes maneres, ja li vaig dir al Josep que es podia estalviar la visita. A més a l'època que estem per veure flors només cal passejar pel centre de la ciutat. Aquí en comptes de plataners, com a Barcelona, els carrers estan plens de cirerers i quan floreixen fan molt goig.
I la gent aquí està obsessionada amb les flors. En venen a tots els súpers i és molt normal que tothom en compri, tant d'interior com d'exterior. Jo crec que els veïns fan una mena de competició per veure qui té el portal de casa amb les flors més maques i millor cuidades. Molta gent contracta a jardiners perquè els hi arreglin els testos de l'entrada i altres s'ho fan ells mateixos. Sigui com sigui, el resultat sempre és bo i m'encanta passejar i anar mirant les entrades de les cases. A més els carrers fan tan bona olor...
















Ostreeeeeeeeeeeees què bonicccc!!!!! Quines fotos més precioses, Tina!
ResponEliminaUna abraçada guapi,
Aina.