Holi!!! 1

El Holi és un festival hindú per celebrar la primavera. També es diu "festival dels colors" o "festival de l'amor". Es celebra cada any a la Índia, al Nepal i a altres regions hindús, però en els darrers anys s'ha anat estenent per tot el món i ara hi ha moltes ciutats d'Europa i Nord Amèrica on també el celebren.

A Sabadell ja fa anys que ho fan. L'any passat vam anar el Josep i jo i ens ho vam passar molt bé! Aquest any fins i tot Terrassa s'ha apuntat a la moda i el dissabte passat van convocar un Holi al Parc Vallparadís. Nosaltres no vam poder anar al Terrassa, però cap problema: a Philadelphia hi ha molts hindús i cada any organitzen un o més Holis en algun lloc de la ciutat.

El Holi es celebra als volts de l'equinocci de primavera, durant la lluna plena. La data concreta del festival varia cada any, però normalment és durant el març. Aquest any va caure el 5 de març. Se suposa que a la Índia són respectuosos amb el calendari i celebren el Holi el dia que toca, però a la resta del món ho celebren quan els hi va bé. Aquí pel març feia un fred que pelava, així que era molt més sensat endarrerir la festa, i a Terrassa suposo que van pensar el mateix.

I en que consisteix el Holi? Doncs bàsicament en anar vestit de blanc i tirar-se pols de color els uns als altres. A vegades també hi ha gent amb pistoles d'aigua que fan que quedis encara més pringat.

Aquest any els estudiants hindús de Drexel van convocar un Holi dissabte dia 9  al campus i el Josep i jo ens hi vam apropar. No sé d'on treu els diners la Universitat per fer aquestes coses, però hi havia menjar i beguda gratis, un DJ i una mini piscina de plàstic per reomplir les pistoles d'aigua. A més un dels organitzadors ens va dir que s'havien gastat $1000 en pols de colors. Vam tocar a molts pols per persona! L'any passat a Sabadell hi havia molta més gent i tan sols donaven un grapadet de color a cadascú i al de Terrassa d'enguany fins i tot feien pagar per cada bosseta de pols.

Vam estar dues hores tirant-nos pols els uns als altres i no s'acabaven mai. Al final estàvem tots fets un quadre, mai millor dit, amb pintura fins a les orelles. El més divertit va ser la tornada a casa perquè vam haver de passar per tots els carrers del centre en hora punta. Hi havia gent que ens mirava amb curiositat o fàstic, altres que reien i ens preguntaven d'on veníem i altres, especialment els nens, que se'ns quedaven mirant amb cara d'espant.