De festival en festival 0

Dissabte passat vam estar recorrent la ciutat. Al matí vam anar a comprar i a intentar que em donessin d'una vegada per totes la meva Identification Card. Era el quart cop que anava a la oficina, però sempre passava alguna cosa perquè no em poguessin fer la targeta: o havien de verificar la meva identitat (han trigat un mes en comprovar que no soc cap delinqüent), o faltava algun paper... Aquest cop portava a sobre tots els papers necessaris i més, per si de cas. Quan em van dir que tot estava correcte i que ja em podien fer la foto no m'ho podia creure. Per fi tinc ID!!! Ara ja podré deixar el passaport a casa i em deixaran entrar als bars!!!

La següent parada va ser al Reading Terminal Market per fer la compra de la setmana. No tenim carretó de la compra, però fa uns quinze dies que han posat un "bicing" a la ciutat. Es diu "indego" i el Josep s'ha fet soci. Quan sortim del mercat jo porto unes quantes bosses a la motxilla i la resta ho carreguem a la bici: la gent se'ns queda mirant perquè es veu poca bici i moltes bosses penjant per tot arreu. Semblem una mica gitanos, però almenys no hem de carregar amb les bosses fins a casa.

Al migdia vam anar de festivals. En plural, perquè n'hi havia tres. Feia setmanes que no organitzaven res i el mateix dia l'ajuntament, o qui sigui que decideix aquestes coses, va convocar tres esdeveniments: un a Walnut St. i dos a South St. Els tres festivals anaven del mateix: bàsicament hi havia paradetes de menjar i beure. L'única cosa que canviava de l'un a l'altre era el tipus de public. Walnut és un dels dos carrers principals del centre de Philadelphia i el tram de carrer on feien el festival està al barri més pijo de la ciutat, així que la gent que hi havia també era bastant pija. Les paradetes eren dels restaurants de la zona i cadascun oferia dos o tres tapes a preus bastant desorbitats per la quantitat que et donaven. A Philadelphia està prohibit beure alcohol pel carrer, així que els llocs on venien cervesa o alguna altra beguda alcohòlica tenien un recinte tancat al costat de la paradeta per ficar allà a la gent que bevia. Era com un "corralito" per gallines alcohòliques.

  

A South St., en canvi, l'ambient era molt diferent. Per començar, allà no hi havia "corralitos", més aviat tot el carrer era un "corralito" perquè hi havia molt més alcohol que menjar i fins i tot els policies anaven amb el got a la mà. De fet un dels dos festivals del carrer era de cervesa. Es deia Mayfest (molt original el nom...) i per fer-ho encara més "autèntic" van posar un escenari amb gent vestida del Tirol. El que desentonava una mica era que en comptes de cançons tiroleses cantaven rap. Una mica surrealista tot plegat...

L'altre festival de South era similar al de Walnut però el public era bastant més jove i menys pijo. Sigui com sigui, tots els festivals estaven plens de gent. A vegades fins i tot era difícil avançar i havies de fer cua per caminar. Tot i això vam recórrer tots els festivals de dalt abaix perquè el Josep no podia decidir que menjar fins que no hagués vist que venien a cada una de les paradetes:
- I si més endavant trobo alguna cosa que m'agradi més? No, no, continuem i després ja farem mitja volta.
Evidentment mai vam arribar a fer mitja volta perquè hi havia massa gent i perquè érem incapaços de recordar on estava la paradeta que li havia fet més gràcia.
Al meu entendre no calia fer moltes voltes per triar el plat perquè a tot arreu venien el mateix: entrepà amb carn a dintre. Podia canviar el tipus de pà (d'hamburguesa, de pita, de tortilla, de taco...), el tipus de carn i els complements, però al cap i a la fi tot eren entrepans...