El dia el vam començar una mica malament perquè aquí els autobusos són molt puntuals, i això no ens va gaire bé als que acostumem a apurar fins a l'últim segon. L'Alberto va arribar a les 9.01 a la parada, però el nostre bus ja feia un minut que havia marxat, així que vam haver d'esperar una hora per poder agafar el següent.
Quan vam arribar a Chadds Ford, l'Esther ja ens estava esperant per començar la ruta. Ens va portar a veure la zona de l'Amish Country, que és com un altre món si ho compares amb Philadelphia. Vam passar el dia entre camps de blat de moro, ponts de fusta i granges amb cordes llarguísimes plenes de roba estesa de punta a punta.
Als Amish no els hi fa gaire gràcia que els facin fotos. A mi tampoc m'agradaria tenir cada dia una munió de turistes a la porta de casa meva amb la càmera a la mà, però no em vaig poder estar de fer-los unes quantes fotos. Bé, si hem de ser sincers, cada cop que veiem un carro negre ens posàvem tots a cridar: foto, foto, foto!, i a treure la càmera per la finestra...
Jo tot el que sabia dels Amish ho havia aprés de la peli del Harrison Ford (Witness) i pel que vam observar i el que ens va explicar l'Esther, ens podíem refiar bastant del que havíem vist a la tele: les dones van amb còfies i sense sabates, els homes casats porten barba i els nens són tots monísims i rossos.
Alguns dels poblets de la zona han explotat el tema dels Amish per atraure al turisme. Fan rutes en cotxes de cavalls, t'ensenyen com viuen i treballen, ... El Josep volia fer el tour de les galetes: et porten en carretó per diferents cases i pots anar degustant les cookies que t'ofereixen. Al final vam haver de deixar el tour per a un altre dia perquè vam dinar a un buffet lliure d'especialitats Amish i vam menjar tant que ja no hi havia forat a la panxa per les galetes.
Després de dinar vam parar a un lloc on feien curses d'obstacles de ponies. Hi havia un munt de nenes competint. Jo no sé si l'objectiu de la cursa era saltar bé o veure quina nena portava les millors trenes. Totes anaven super ben pentinades i amb uns llassos més grans que elles a cada trena. A més algunes portaven llassos temàtics, com una que els duia dels Flyers, l'equip d'hoquei de Philadelphia.
Per acabar la tarda vam anar a fer un gelat a un lloc que ens va aconsellar molt l'Esther, però abans vam fer un partit de bàdminton al camp que hi havia just darrera de la gelateria. Vam riure moltíssim i vam acabar tan suats que el gelat se'ns va posar d'allò més bé. Les noies vam fer una terrina, però els nois es van atrevir amb un batut de sis boles generoses de gelat banyades amb nata. Evidentment, després d'això ja no van sopar...
Vam acabar la nit a casa de l'Alberto mirant una peli. Vam estar uns 30 o 40 minuts per triar la peli, bàsicament perquè a mi no m'agradava cap de les que proposaven... Al final vam fer votacions per decidir i vam triar una de dibuixos animats. Tothom qui em coneix sap que jo després de sopar i a depèn quines hores no puc mirar una peli perquè m'adormo. I així va ser. Tot i que per culpa meva no vam mirar una peli d'acció no vaig tenir cap remordiment en quedar-me clapada als deu minuts. Això sí, quan va acabar em vaig despertar més fresca que una rosa. Fins i tot vaig mirar una altra peli quan vam arribar a casa nostra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada