Bye, bye LC 0

El LC i la seva dona marxen a viure a Wisconsin i per acomiadar-se de nosaltres ens van convidar a sopar a un restaurant de Chinatown que segons ells és bastant fidedigne als restaurants del seu país, tant en els plats que preparen com en el nivell de picant.

Els convidats ens vam deixar aconsellar pels xinesos i ells van triar tots els plats. I quan dic "tots" no només em refereixo a que nosaltres no vam triar res, sinó a que van triar tot el que hi havia en el menú, o gairebé tot. La porta de la sala on estàvem no parava d'obrir-se i cada cop la cambrera anava omplint la taula amb més i més plats. Tot era picant, però com que el cambrer havia vist que la majoria teníem poca pinta d'asiàtics, va demanar al cuiner que no es passés gaire amb la guindilla. Sort que li va demanar, perquè jo al final ja no li notava gust a res de tant que em picava la boca.

El LC ens va dir al principi que no ens espantéssim perquè no portarien res estrany. Potser per a ell l'estómac de porc o el colon de vedella no és estrany, però per nosaltres no entra en el que podriem considerar un menú "normal". Tot i això, al final vam sopar molt bé, i fins i tot vam repetir d'estómac! Jo crec que va ser el que més ens va agradar perquè era la única cosa que no picava.

La segona part de la nit va ser molt divertida perquè a la sala on estàvem teníem el nostre propi karaoke!!!! Al principi a tothom li feia una mica de vergonya agafar el micro però al cap d'una estona vam acabar tots cantant la Macarena en xinés. Va quedar clar que ningú dels que estavem allà ens podríem guanyar la vida com a cantants, però vam riure moltíssim. Potser al que sí ens podríem dedicar és a fer de "chamanes" per atraure a la pluja amb les nostres cançons, perquè quan vam sortir del restaurant estava diluviant!!