La ruta dels gyms (2) 2

Porto ja uns dos mesos apuntada a un gimnàs i estic bastant contenta. Trobo a faltar, però, el bon rotllo que hi havia al Natació Terrassa i riure una mica més a les classes. Els monitors que m'he trobat aquí ho fan molt bé i normalment són molt simpàtics, però els alumnes són una mica insulsos. Als gimnasos de Terrassa o de Barcelona als que he anat, a més de fer esport, la gent aprofitava per fer una mica de vida social i sempre hi havia grupets que xerraven una estoneta abans o després de la classe. En canvi, aquí la gent va al gimnàs a fer esport i res més. Normalment ningú parla amb ningú a no ser que ja es coneguin de fora o que sigui per preguntar alguna cosa relacionada amb la classe. Els profes sempre intenten donar una mica de conversa mentre esperen que arribi l'hora de començar, però als pobres ningú els hi riu les gràcies.

Quan ja portava un mes apuntada al nou gimnàs va tornar a sortir una oferta semblant a la que vaig trobar en arribar a Philadelphia: pagaves $1 i podies anar a tots els gimnasos de la ciutat durant un mes. Aquest cop la oferta era per 15 dies i no havies de pagar res. Per suposat em vaig tornar a apuntar i ho vaig aprofitar tant com vaig poder. Vaig anar a sis gimnasos diferents, però encara em van quedar molts per provar perquè n'hi ha un fotimer, sobretot de ioga, pilates i barre.

Abans de venir aquí no sabia que era això del barre. Bàsicament és com una classe de TBC, on fas una mica de tot, però on els moviments estan inspirats en el ballet. No t'ensenyen a caminar de puntes ni acabaràs ballant el llac dels cignes, però sí que ajuda a treballar l'equilibri i la resistència. Això sí, la classe varia molt en funció del monitor que la fa. He fet barre amb sis profes diferents i la única cosa que tots coincideixen a fer és repetir la paraula "plié" cada dos per tres: demi-plié, grand plié,... Ah! I també els hi encanta cridar "first position", "third position",... i suposen que tu ja saps que volen dir. Doncs no! Jo no he fet ballet en ma vida i el meu vocabulari relacionat amb aquest "mundillo" és bastant reduït: tutú i poca cosa més. Però bé, jo intento posar els peus com la profe i avant,...

Com a novetats vaig provar un parell de classes una mica diferents, i m'ho vaig passar molt bé a totes dues. La primera va ser d'aerial yoga, que se suposa que és com el ioga de tota la vida però sense tocar el terra. Això és "lo más de lo más" entre els ioguis, perquè segons la profe que vaig tenir et connecta més amb tu mateix, et fa guanyar confiança i no sé quines històries més.
El secret per no tocar el terra no és ni més ni menys que penjar-te del sostre amb l'ajuda d'una tela enorme. És tan gran que pots estirar-te dins la tela i quedar del tot amagat!
Era una classe introductòria, així que la monitora ens va anar ensenyant pas per pas tot el que havíem de fer. Només el fet d'arribar a seure a sobre de la tela ja tenia el seu intríngulis, però un cop li trobaves el punt, no era tan complicat. Al final vam acabar tots fent tombarelles i amb la sang al cap. El millor va ser el relaxament. Primer ens van fer un massatge a l'esquena un per un, després cadascú es va estirar a la seva tela, la profe va posar música relaxant i va anar passant entre les teles tirant una mena d'ambientador que feia molt bona olor.
A mi em va semblar una mica pressa de pèl pagar els $20 que val la classe aquesta per estar fent el tonto penjat d'un drap i que et tirin una mica de colònia per sobre, però com que em va sortir gratis, ho vaig disfrutar molt.

La segona de les classes "diferents", va ser encara més friki que l'anterior. Vaig fer una classe introductòria al pole dancing. Sí, sí, això que consisteix en penjar-te d'una barra vertical i fer postures impossibles. Surt gairebé a totes les pelis on hi ha un club de striptase. Però nosaltres a la classe no ens havíem de treure roba, eh? Bé, la profe sí que se la va treure, però només els pantalons perquè deia que era molt millor per no relliscar.
Això de fer voltes a una barra sembla molt fàcil. A les pelis, les noies sempre surten divines i amb cara de: "estic comodísima fent això". Suposo que amb el temps i a força d'entrenament et deus acostumar al contacte amb la barra i als moviments, però el primer dia tot és molt complicat i t'acabes fent mal sí o sí. Només el fet de pujar al pal ja és difícil perquè has de fer molta força amb els braços.
El més semblant que havia fet a això va ser fa uns mesos quan el Josep i jo vam intentar pujar a una palmera, però no té res a veure. La barra aquesta rellisca molt més que una palmera. A sobre, al gimnàs no funcionava l'aire condicionat i amb la suor de les mans, encara costava més enfilar-te al pal. Si pujar a la barra ja costa, fer algun moviment que no sigui lliscar cap avall amb cara de patiment, és casi impossible. Jo al final de la classe vaig aconseguir fer alguna volteta, però el preu que vaig haver de pagar va ser massa alt: vaig acabar amb blaus a les cames i als braços, i amb un mal al canell que m'ha durat dues setmanes. Això sí, m'ho vaig passar molt bé i vaig riure molt!