En els events aquests mai se sap: a vegades contracten un catering i sopes com un senyor i a vegades no tant. Aquest cop va ser del tipus "no tant". El menú era pizza de pepperoni, o pizza de ceba, o pizza de pebrot. I per beure Coca-Cola o Sprite. No hi havia massa per triar, però almenys era gratis. Quan hi ha coses gratis el que també hi ha són xinesos. N'estava ple, i també d'iranís.
La bolera no era gaire gran així que vam estar jugant amb un grup de xinesos que menjaven pizza i pollastre (que no sé d'on l'havien tret) sense parar. Alguns eren molt considerats i agafaven el menjar amb un plàstic per no ficar els dits oliosos a la bola, però d'altres passaven olímpicament del plastiquet.
Jo feia uns vint anys, o potser més, que no jugava a bitlles i vaig descobrir que sóc més dolenta del que recordava. Vaig quedar la última i amb diferència, i això que el Josep es va esforçar molt en donar-me lliçons de com ho havia de fer, però res. Al final vaig decidir que era millor, o almenys més segur, no seguir els seus consells. En una de les rondes em va dir que no fiqués els dits massa endintre de la bola i els vaig deixar tan enfora que la bola, en comptes d'anar cap endavant va sortir disparada cap enrere i casi mato al Josep i a tots els xinos que devoraven pollastre darrera meu. Després em va entrar un atac de riure i no tenia forces ni per agafar la bola. Va ser la meva retirada triomfal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada