NYC 3

El Josep està buscant una empresa per anar a fer pràctiques aquest estiu, aprofitant que ja no m'ha de venir a veure a  Terrassa. Ha enviat currículums a uns quants llocs i ja ha fet alguna entrevista per telèfon i Skype. Una de les empreses, després de la segona entrevista telefònica, li va demanar fer una tercera en persona a New York. Li pagaven el desplaçament, les dietes i l'allotjament a un hotel boutique del Soho. A més com no volien que anés estressat, li van demanar que arribés a la ciutat el dia d'abans de l'entrevista i tornés el dia següent.
Dos nits d'hotel pagades al centre de New York en una habitació doble!? Ja sabeu qui el va acompanyar, oi?
Ell podria haver anat en tren però com que el meu bitllet no entrava en el regal de l'empresa, vam decidir anar en bus, que surt molt més econòmic. Vam marxar dimarts a la tarda i en dues horetes ja estàvem a New York.

Segons el Josep, l'hotel era per "modernillos": tot fosc, amb una decoració entre vintage i industrial i un bar amb taules baixes i seients encara més baixos: molt maco, però molt incòmode!

El millor de l'habitació era el llit (hi cabien tres persones tranquil·lament, i fins i tot quatre) i les vistes (llàstima que estava molt núvol).

El dimecres, mentre el Josep feia l'entrevista, jo vaig aprofitar per recórrer NY. Si tancava els ulls era gairebé com passejar per Barcelona, perquè hi havia un munt de gent parlant en castellà i català pel carrer. Suposo que molts han aprofitat les vacances de Setmana Santa per fer una escapadeta.

   

Vaig intentar no entrar a cap botiga de roba per no caure en temptacions i només vaig anar a botigues de joguines. Una d'elles em va deixar de pedra. Es diu American Girl i està a la cinquena avinguda, ocupant tres plantes d'un edifici enorme. A la botiga tenen centenars de nines. Jo diria que la base és la mateixa per a totes, però llavors canvien el color de pell, d'ulls, de cabell, el pentinat,.. i apa, cada nena ha de buscar la nina que més s'assembla a ella. La botiga era una bogeria, amb tot de nenes i mares anant amunt i avall per triar una nina (o dos). Déu ser un bon negoci perquè hi havia moltíssima gent comprant i cada nina val $115, i a més hi ha un munt de vestidets i complements per fidelitzar a les petites clientes durant uns quants anys.

Vaig estar tot el dia caminant, així que quan em vaig trobar amb el Josep a la tarda estava morta. Ell també estava cansat, però tot i així vam caminar una horeta més i quan vam arribar al restaurant que havíem triat per sopar encara vam haver de fer mitja hora de cua. Va valdre la pena, això sí. Era un italià d'aquests en els que hi ha més taules que espai per ficar-les. Estàvem tant a prop de la resta de taules que podíem seguir perfectament la conversa de les dues parelles que teníem a banda i banda. Però el menjar estava molt bo!

L'entrevista va anar bé, però mai se sap... Ara el Josep haurà d'esperar uns dies fins que l'empresa li digui alguna cosa. Mentrestant, continuarà buscant per si de cas.