diumenge, 19 d’abril del 2015

Weekly news 2

Aquesta setmana ha sigut bastant diferent de la resta que he passat des de que vaig a arribar a Philadelphia. He tornat a tenir un horari, a matinar (i a fer matinar al Josep) i a tenir una rutina diària. Així dit els canvis no semblen gaire positius, però per a mi ho són, i molt, perquè per fi he començat a treballar com a nanny! 
Cuido d'un nen de 8 mesos que és moníssim, es porta d'allò més bé i a més sempre està content.

Sí, sí, els nens americans també tenen la Sophie.
Qui la va inventar deu estar forrat!

La família viu a poc més de 15 minuts de casa nostra, en una casa súper xula que està a una urbanització molt pija. La urbanització té seguretat 24 hores, jardins, gimnàs, piscina, i tot és bastant nou i està molt ben cuidat. És com un oasis a dintre de Philadelphia. M'han fet una targeta per poder entrar a la urbanització i fer servir les instal·lacions. La mare del nen ja m'ha dit que quan faci més calor li agradaria que el portés a la piscina, però que de moment n'hi ha prou amb treure'l a passejar en el cotxet quan faci bo. Vaja, que més que una feina sembla que hagi trobat unes vacances pagades! Suposo que quan el nen sigui una mica més gran em donarà més feina, però de moment només fa que menjar, jugar i dormir, i sempre amb un somriure. No em puc queixar gens de la família que m'ha tocat!

La resta de notícies de la setmana no són tan bones. Al Josep no l'han acceptat per fer les pràctiques a l'empresa que el va entrevistar a NY, així que haurà de continuar enviant currículums.
I la recerca de pis tampoc va gaire bé. He visitat uns quants apartaments més i miro anuncis cada dia però no trobo res que m'agradi. Ahir vaig veure un que estava molt bé, però el llogater necessita a algú que hi vagi a viure al maig i nosaltres no podem marxar d'on som ara fins al juliol, o al juny com a molt d'hora. Que hi farem? Continuaré buscant a veure si tenim més sort d'ara en endavant. Ens han dit que al maig hi ha molt moviment de gent que es canvia de pis, així que amb una mica de sort podrem trobar alguna cosa.
El que ja es comença a veure és gent que es vol treure de sobre mobles vells i altres trastos, probablement per fer més fàcilment la mudança. Aquest cap de setmana, aprofitant que feia molt bon temps, la veïna va treure al carrer un munt de coses per intentar vendre-les: des de roba i sabates, fins a jocs de taula, bolis i estris de cuina. Tot tenia pinta de tenir més o menys tants anys com jo, així que no sé si la venta li ha anat gaire bé. Jo pensava que això del "yard sale" era sobretot cosa de les pelis, però no, el Josep ja m'ha dit que aquí la gent ho fa sovint això de plantar la paradeta davant de casa. El que passa és que normalment posen les coses que volen vendre al jardí. En aquest cas, com que la veïna no té jardí, el que ha fet és envair el carreró del costat de casa i seure durant dos dies a una gandula parlant amb tothom qui passava pel seu costat.

2 comentaris:

  1. Enhorabona pel teu primer treball Cris!!! A poquet a poquet es fa camí parella. Molts petons

    ResponElimina
  2. Molt bé!! Molts ànims amb la nova feina!!! Disfruta dels mesos tranquils.....q quan comenci a caminar i parlar.....suposo q et tindrà més entretinguda!
    Una abraçada!
    Enric&Maria

    ResponElimina