La mare del nen al que cuido em va dir que quan volgués el podia portar a un lloc on expliquen contes i canten cançons infantils. Vaig decidir que podia ser una bona forma de celebrar el dia del llibre amb el petit i el vaig dur al matí. L'entrada estava plena de cotxets i a dintre hi havia 15 o 20 nadons, la majoria d'un any o menys. La noia que explicava els contes ho feia molt bé i era molt simpàtica. El meu problema és que tothom coneixia la lletra de les cançons i els gestos que les acompanyaven menys jo. A vegades movia la boca fent veure que cantava però com que no encertava ni una i em sentia una mica tonta, vaig decidir posar-me a jugar amb el nen que cuido, que estava més interessat en arrossegar-se per terra i menjar-se els mitjons que en les cançonetes.
Per acabar de celebrar el dia, el Josep i jo vam sortir a sopar fora. Volíem anar a un israelí que ens havien recomanat, però estava tot ple. Aquí la gent va molt de restaurant i a partir del dijous pot ser complicat trobar taula a molts llocs, sobretot al centre de la ciutat. Al final vam aconseguir reservar al Vernik Food & Drink (http://www.vernickphilly.com/), i vam encertar. Estava ple de gent i hi havia molt soroll, però això passa a la majoria de restaurants de Philadelphia. Això i la foscor. No sé quina mania tenen amb deixar la gent a les fosques! A la majoria dels restaurants als que he anat fins ara és complicat veure clarament el que estàs menjant, i no crec que sigui per estalviar en llum perquè normalment com més car és el lloc menys llum té. Déu ser que la penombra i les espelmes estan de moda. Pot ser molt romàntic, d'acord, però jo prefereixo poder veure on poso la forquilla! Però bé, el menjar, que és el que realment importa, era boníssim!!! Vam sortir molt contents i amb ganes de repetir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada