Upsilon Pi Epsilon 1

Dijous a la tarda vaig anar al meu primer "event". Aquí en diuen "event" de qualsevol cosa: pot ser una festa, una reunió, una conferència,... Normalment implica que hi ha menjar i que la gent ha de pagar entrada per anar-hi, però no sempre és així. Quan estava a Terrassa, el Josep cada dos per tres em deia que havia de mudar-se per anar a algun lloc amb menjar gratis. Ja era hora de que jo el pogués acompanyar!


L'event de dijous era per celebrar el 26 aniversari de la germandat a la que pertany el Josep. Sí, sí, germandat, com a les pelis! Aquí n'hi ha moltes, però em temo que no són com ens ho pinten a la tele (amb cerimònies d'iniciació secretes i novatades per rebre als benvinguts). La germandat del Josep es diu "Upsilon Pi Epsilon" (International Honor Society for the Computing and Information Disciplines) i està formada per alumnes (grads i undergrads) i ex-alumnes de Drexel del Departament d'Informàtica. Cada any fan un sopar, conviden a algú a fer una xerrada i uns quants presenten els seus pòsters.

Aquest any el Josep és el tresorer i ha hagut de participar en la preparació de l'event: triar el lloc, el menjar, el ponent, etc. Jo vaig ajudar a penjar els pòsters i a arreplegar tot el menjar que va sobrar, que era molt. Quan fan events d'aquests normalment contracten un càtering i tot el que no es menja va directament a les escombraries, així que vam pensar "si s'ha de fer mal bé...". I ara tenim la nevera plena de tuppers!

Després del sopar van fer una espècie de trivial. A cada taula hi havia un equip i havíem de respondre una sèrie de preguntes. De les 30 preguntes que hi havia, els de la meva taula vam encertar dues i mitja, i si arriba a ser per mi no endevinem ni una. Totes les preguntes eren relacionades amb pel·lícules de ciència ficció o amb temes d'informàtica, o sigui que a mi com si em parlessin en xinès!

L'horari de la celebració era de 6 a 9 pm. Aquí la gent ho fa tot molt d'hora. El sopar començava a les 7 de la tarda, i per a molts això ja és bastant tard. Això sí, pots sortir, sopar, anar a prendre alguna cosa i a les 11 ser a casa i tenir tota la nit per davant per dormir, que tampoc està malament. El problema és que jo no m'acabo d'acostumar a aquests horaris. Segueixo tenint el rellotge de la gana en "modo mediterrani".

Vam tornar a casa amb Lyft (una aplicació semblant a Uber que també s'està estenent molt per aquí). El conductor era algerià i es va entusiasmar quan li vam dir que érem de Barcelona perquè ell era molt culé. Una mica més i ens fa baixar del cotxe quan li vam dir que a nosaltres no ens agradava el futbol. Deia que era impossible que no ens agradés sent de Barcelona!

La setmana vinent he de fer el curs de primers auxilis per a nens, però abans hi ha una part on-line que has de fer a casa. És una mena de videojoc i al final has de fer un examen. Està bé perquè et donen molt material. Hi ha coses bastant obvies, com posar una samarreta a un nen sense ofegar-lo (això crec que ja ho tinc dominat), però altres valen la pena. El més útil del curs on-line per a mi és que hi ha molt vocabulari específic que no havia sentit mai. I no em refereixo només a paraules relacionades amb primers auxilis, sinó sobretot amb tot el que té a veure amb nadons: bressol, pitet, sonall... Tinc una llista bastant llarga per aprendre!