L'objectiu principal de la prova era aconseguir una carta de Drexel que digués que no puc treballar a USA i per tant no puc tenir un nº de la Seguretat Social. El noi al que li vaig demanar la carta em va posar cara de pòquer, em va dir que allà no donaven això i em va preguntar perquè ho volia. Perquè ho volia? Doncs ni idea, el Josep no m'ho havia volgut dir perquè deia que ja ho esbrinaria al sobre següent de la gimcana.
Al final vam haver de tornar els dos a demanar la carteta. Per sort, el noi que m'havia atès a mi ja no hi era i al seu lloc hi havia una noia que de seguida va entendre el que volíem.
A la sortida, el Josep em va fer una foto amb el drac de Drexel (es diu Mario, cosa que li treu tota la credibilitat). Es veu que és gairebé obligatori que tots els familiars dels estudiants es facin una foto allà, i jo no podia ser menys!
Aquest matí he ficat tots els papers a una carpeta i he fet la ruta prevista. Primer, he anat a la Seguretat Social. En mitja horeta ja tenia la carta que necessitava.
Després he anat al PennDOT, i aquí m'he passat la resta del matí. Hi havia més gent que a la guerra. A l'entrada m'han donat un paperet amb un número que deia que tenia aproximadament 1h30min d'espera. Al final ha sigut una mica més. Podria haver estat encara més, però per sort les quatre persones que anaven davant meu no s'han presentat.
Mentre m'esperava m'ha donat temps d'observar una mostra dels ciutadans de Philly. Segons el cens de 2013, a Philadelphia viuen 1,553,156 persones (és la cinquena ciutat més poblada d'USA).
El 45,5% dels filadelfians són blancs, el 44,2% negres o afro-americans, el 13,3% hispans o latinos i el 6,9% asiàtics. A Nova York, per exemple, el percentatges canvien molt: 70,9% blancs, 17,5% negres o afro-americans, 18,4% hispans o latinos i 8,2% asiàtics.
Ja m'ho havia semblat, però les dades m''ho han confirmat: a Philadelphia hi viuen molts negres. A més hi ha bastanta segregació: hi ha barris de blancs, de negres, de latinos i de xinesos.
Si hagués hagut de fer una estimació del percentatges anteriors en base a la gent que hi havia a les oficines de PennDOT, crec que hauria sortit una mica esbiaixada, perquè jo diria que el 85% de les persones que hi havia eren negres. No sé la raó, perquè tothom ha de passar per allà per fer els mateixos tràmits i per sort la segregació no ha arribat tan lluny com per que hi hagin oficines diferents en funció del grup ètnic.
Mentre m'atenien un home s'ha apropat al mostrador del costat i ha mantingut la següent conversa amb el noi de la finestreta:
- Tu eres latino, ¿no?
- Sí compadre
- Oye, que llevamos dos horas aquí esperando y mi mujer está cansada y además tenemos a una niña pequeña esperando en la calle.
- ¿Y porqué está la niña en la calle?
- No, está con mi hermana...¿No podrías colarnos?
- Uf, yo lo haría pero es que hay mucha gente. Además, mi jefa está justo aquí al ladito.
- ¿Quién es tu jefa?¿La morena o la blanca?
- La blanquita, la blanquita.
- ¿Le puedo pedir a tu jefa que cuele a mi mujer?
- ¿Hablas inglés?
- Sí
- Pues pídeselo cuando acabe de hablar por teléfono.
La "blanquita" penja el telèfon i se'n va directament cap a dintre, i la conversa continua:
- Oye, que tu jefa se ha ido y no me dado tiempo a decirle nada!
- Bueno, pues dile a tu mujer que venga y ya le atiendo.
I així ha quedat la cosa. El "latino" ha colat a l'altre "latino", que ni de conya portava dues hores allà, perquè ha entrat bastant després que jo, i tots contents.
Quan per fi la noia que m'atenia ha acabat de revisar tots els meus papers, m'ha donat un full perquè me'l llegís mentre ella anava a fer unes fotocòpies. No em volia creure el que estava llegint: el full deia que no havien pogut verificar el meu estatus i que en un termini màxim de tres setmanes m'enviarien una carta a casa. Si a la carta deia que estava tot bé, podria tornar quan volgués amb tots els papers i fer de nou la fantàstica cua per ser atesa. Olé! Doncs res, tot cap a la carpeta un altre cop i fins a la propera, que no ha estat res!
Li he demanat a la noia si hi havia algun dia de la setmana o hora en que pogués trobat menys gent i m'ha dit que fins a l'abril estaria així cada dia perquè és època de pagar impostos.
De tornada cap a casa, com que estava a prop de Chinatown, he aprofitat per comprar quatre coses a un supermercat al que ens va dur un amic del Josep l'any passat. Si no m'hi porten, no hauria dit mai que allà hi ha una botiga. El cartell de fora està en xinès i per entrar has d'obrir una porta sense vidres i baixar a un soterrani, però val la pena anar-hi perquè és molt autèntic i a més està molt bé de preu. Això sí, moltes coses només estan etiquetades en xinès, així que te la jugues una mica.
A la tarda he anat a la meva última classe al gimnàs "pijo". Demà s'acaba l'oferta del fitmob, així que a partir d'ara m'hauré de buscar la vida!
Quan he arribat a casa, m'he trobat al veí que sortia en aquell moment. Em diu: "Que et penses? Que mentir farà que les coses vagin millor?". Jo me l'he quedat mirant amb cara de circumstàncies i li he dit: "Perdó?". Ell m'ha ensenyat el "pinganillu" (auricular Bluetooth per als experts) de l'orella i ha marxat corrents. Aquí hi ha molta gent que parla pel mòbil amb auriculars i, és clar, mai saps si et parlen a tu, si parlen amb algú altre o si estan tarats i parlen sols (que d'aquests també hi ha molts). El cas és que ara mateix estic sentint al veí aquest com li està explicant aquesta mateixa història a l'altre veí del replà. Els dos s'estan partint la caixa a costa meva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada