La ruta dels gyms 0

Després de la experiència del ioga la resta de classes a les que he anat no han sigut molt millors. He provat un parell de classes tipus circuit i una de rem (a Philadelphia és un esport amb bastant seguidors). Pel que he vist aquí als monitors no els hi agrada treballar gaire: t'expliquen que has de fer i et miren mentre ho fas, però de moment no he trobat cap que es posi a fer la classe amb els alumnes. A més els hi encanta veure't repetir el mateix exercici un cop i un altre. I jo odio les repeticions!
Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és que posen gimnasos a llocs raríssims. Un d'ells estava al soterrani d'un edifici d'oficines, un altre a dintre d'una botiga d'esports i per arribar a un altre havies de passar primer per una exposició de quadres. Cada cop em costa més trobar-los!



Avui quan m'he llevat estava tot blanc, però havia de sortir sí o sí perquè tenia reserva per una altra classe de gimnàs i si no hi vas et cobren 15$. Total, que m'he abrigat bé i he marxat de casa.
El que està bé d'aquesta ciutat és que des de primera hora del matí hi ha gent i màquines treient la neu de les voreres i la carretera. Els propietaris de les botigues i de les cases són els responsables de treure la neu que hi ha al seu tros de carrer i tirar-hi sal. Si camines per un carrer animat pots tenir la sort de trobar un caminet lliure de neu durant tot el recorregut. El problema és que el gimnàs d'avui estava en sentit contrari al centre de la ciutat i hi havia molts trossos de carrer coberts de neu o, pitjor encara, de neu barrejada amb aigua. No havia caminat ni 5 minuts que ja era a terra! Per sort no m'he fet gens de mal perquè m'ha donat temps de treure les dues mans de les butxaques i plantar-les a terra just abans que el meu cul el toqués. Uf! Ha anat de poc!

La classe d'avui ha sigut molt diferent a la resta. Es deia "Muay Thai Kickboxing for Beginners". Hem començat malament perquè per esclafar ens han fet saltar a la corda i a mi se'm dóna fatal. És clar, que la resta de coses no se'm donaven molt millor...Això sí, he rigut molt!
Per sort hi havia una altra noia que també era el primer cop que feia la classe i ens hem tingut l'una a l'altre per fer el pena plegades. Ens hem hagut de posar guants de boxa i intentar fer el que deia el profe. No sé si estic pitjor de coordinació o de tècnica. El que està clar és que això de donar cops de puny tampoc està fet per mi. Hauré de continuar buscant gimnasos. Sort que n'hi ha un fotimer!

Després de la classe he anat a casa a dutxar-me i he tornat a sortir per comprar una mica de fruita. Pel camí he aprés a caminar per una ciutat amb neu. Regla nº1: si és possible, anar per la part de dintre de la vorera. Regla nº2: no apropar-se a tot el que tingui rodes, especialment si les rodes són grans.
Mentre caminava he sentit un clàxon darrera meu i ni se m'ha passat pel cap que anava dirigit a mi. El pobre conductor de l'autobús ha intentat avisar-me, però ja era massa tard. M'ha deixat xopa!!!

Quan he tornat a casa m'he trobat a la bústia la meva nova targeta de dèbit. Ja és la tercera que em donen: la primera era una temporal, la segona havia de ser la definitiva però es van equivocar a l'escriure el meu cognom. Espero que la tercera sigui la bona, perquè si no hauré de tornar al Banc. He anat tants cops que ja em coneixen. Hi ha una noia que està encantada amb tenir una clienta espanyola. Em va dir súper entusiasmada que li encantava Espanya (tot i que no hi ha estat mai) i sobretot, sobretot, com sonava el castellà. Deia que era com sentir música!