Lithe Method 1

Les classes de gimnàs a les que vaig les he de reservar amb antelació i algunes estan molt sol·licitades, sobretot les que fan al gimnàs on vaig anar ahir. Com que em va agradar i avui hi havia un lloc lliure he decidit aprofitar i apuntar-me perquè per la setmana vinent ja estava tot ple. Pot ser que algú s'esborri a última hora, però has de tenir la sort de poder agafar el forat.
El cas és que avui he repetit el lloc, però la classe i la profe eren diferents, sobretot la classe. He arribat a la conclusió de que ja no saben que fer per atraure als clients. Els d'aquest gimnàs s'han inventat el que anomenen "Lithe Method". Pel que entès consisteix en una combinació de diferents classes on treballes una mica de tot i que tenen noms com "skinny mini" o "waist not". El tipus de classe d'avui és la que ha fet més famós al mètode aquest perquè és...com ho diria? No sé quin adjectiu la descriu millor. Jo al principi m'he sentit ridícula, però a mesura que passaven els minuts m'he anat acostumant i al final m'ha acabat agradant i tot. La imatge és la de 20 noies fent saltironets amb els braços lligats a gomes que cauen del sostre. Ja sé que és difícil d'imaginar. Amb un vídeo potser s'entén millor:

Buscant el vídeo he vist que el mètode aquest és súper famós, fins i tot hi ha articles publicats a varies revistes. Això sí, només és apte per a dones. No m'imagino a un tio allà al mig, tot i que seria molt divertit. De totes maneres no sé si seria massa benvingut: només hi ha un vestuari i totes les taules que hi ha estan plenes de revistes per dones.

Quan he sortit he anat a comprar al Trader Joe's i pel camí m'he quedat glaçada. Avui tornava a fer molt fred, es notava perquè tothom caminava encongit i molt ràpid. Els homeless no sé com s´ho fan. En aquesta ciutat hi ha moltíssims, cada dia en veig 10 o 15, i això que no camino gaire...

En arribar a casa he respost el correu de la Lindasy, una mare que busca una nanny pel seu fill de 18 mesos. Des de que he arribat he estat buscant feina de nanny i em vaig apuntar a dos webs especialitzades, però no havia rebut cap oferta. Tothom demana anys d'experiència i jo no tinc ni dies...La Bea em va dir que li diria a la mare dels nens que cuida si coneixia a algú que necessites una nanny i casualment una amiga seva, la Lindsay, n'està buscant una per substituir temporalment a la seva, que està malalta. Hem quedat que el cap de setmana passaré per casa seva per conèixer-nos. Espero que li caigui en gràcia perquè la feina és perfecta: full time i a sobre som casi veïnes: vivim a cinc minuts a peu! Creuaré els dits!
De moment el que ja he fet és apuntar-me a un curset de primers auxilis per nens que fan a la Creu Roja. Sóc molt aprensiva, així que espero que no m'hagin de reanimar a mi durant la classe!