And the winner is... 0

Diumenge ja no nevava, així que vam poder posar en marxa els nostres plans: anar a Chinatown a celebrar l'any nou xinès!

Feliç any nou de l'ovella!

El més complicat va ser arribar a Chinatown, perquè tot i que ja no nevava, els carrers estaven coberts de neu i una part ja s'havia començat a des-fer. Hi havia bassals enormes per tot arreu i el dia anterior jo ja havia descobert que les meves botes no són waterproof. Als 10 minuts de sortir de casa i després de ficar els peus a un quants bassals vaig notar que caminava literalment sobre aigua, i no estava molt calenta precisament.

Havíem quedat a les 11h per fer un brunch amb uns amics del Josep, entre els que evidentment estaven l'LC i la seva dona, una parella de xinesos molt simpàtics. El nom de la noia no el sé ni jo ni ningú perquè és una mica complicat i a tothom li fa vergonya preguntar-li per enèsima vegada com es diu, així que tots li diem "la dona de l'LC", i si l'hem de cridar li donem un copet a l'esquena i ja està.

Quan vam arribar al restaurant vaig seure tan amagada com vaig poder perquè no podia aguantar ni un minut més amb els peus ficats a la piscina de les meves botes. Em vaig treure els mitjons, que estaven empapats, vaig posar tovallons al terra i els peus a sobre, i vaig estar així fins que vam marxar. Com que vam arribar els primers ningú es va adonar del show, però tothom va riure molt quan els hi vaig dir que miressin sota la taula.

El menjar ens va agradar molt. Vam demanar alguns plats per compartir, entre ells un que es veu que és molt típic i que portava una mica de tot: una espècie d'embotit de vedella, tendó de vedella i orella de porc tallada molt fineta. Sorprenentment l'orella em va agradar molt!

Després cadascú es va demanar un bol de noodles. Una recomanació: a aquest lloc s'ha d'anar amb gana perquè les racions són enormes. Jo em vaig acabar el meu plat perquè era boníssim, però em va costar, per més que menjava els noodles no s'acabaven mai!

Després del tiberi va arribar el moment de tornar-me a calçar. Res no s'havia assecat però almenys a fora havia sortit el sol i s'estava molt bé. Vam estar una horeta veient l'espectacle, que bàsicament consisteix en uns quants dracs xinesos (tipus cuc) que es planten davant de totes i cadascuna de les botigues i restaurants del barri i es "mengen" un sobre vermell i un enciam que cada propietari deixa penjats davant del seu negoci. Representa que el drac es queda el sobre (que conté diners pels ballarins) i escup l'enciam per escampar la bona sort. Pel que em va explicar l'LC, en xinés les paraules "enciam" i "prosperitat" s'assemblen molt i per això es fa servir aquesta verdura.
Durant tot l'espectacle van sonant tambors i tiren moltíssims petards per espantar als mals esperits. Va estar entretingut!

Un cop a casa vam mirar el mòbil i ens vam assabentar de que hi havia un català més a Philadelphia. Ja havia nascut el Biel, el fill de la noia de Sabadell!

A la tarda vam quedar amb uns quants dels catalans per berenar al Miel, una pastisseria molt francesa del nostre barri. El Josep fa molt que volia anar-hi però com que a mi no m'agraden els dolços s'estava reservant per quan vingués la meva mare. Al final hi ha pogut anar abans!

A les 6 de la tarda ens van fer fora de la pastisseria. Es veu que els diumenges pleguen d'hora. Vam entrar a un altre bar, però a la que vam demanar ens van tornar a fer fora. Perquè? Sí, un altre cop: m'havia tornat a deixar el DNI a casa! Doncs res, vam anar tirant cap a casa de l'Àlex, que ens hi havia convidat per veure els Òscars, com a bons americans. Cap de nosaltres els havia vist mai en directe i ens feia gràcia.

L'Àlex viu en un bloc d'apartaments guapíssim, amb gimnàs i piscina climatitzada i unes vistes de la ciutat increïbles. Diu que no trigarà gaire a marxar perquè li cobren un ull de la cara pel lloguer. No m'estranya!

El Josep va marxar abans que comencés la gala perquè havia de fer feina. Nosaltres vam demanar unes pizzes i més tard es va afegir al sopar una parella de cubans que eren amics de no sé qui. Al sisè Òscar de la nit ja en teníem prou i la meitat de la gent va anar marxant perquè vivien lluny i a l'endemà havien de matinar. Jo em vaig quedar fins al final, però vaig badallar quaranta cops.
De les premiades, he vist Boyhood, Still Alice, The theory of everything i Whiplash, i totes m'han agradat molt. Em queda per veure, però, la gran guanyadora de la nit: Birdman. Espero que no em decepcioni!