dissabte, 28 de febrer del 2015

Upsilon Pi Epsilon 1


Dijous a la tarda vaig anar al meu primer "event". Aquí en diuen "event" de qualsevol cosa: pot ser una festa, una reunió, una conferència,... Normalment implica que hi ha menjar i que la gent ha de pagar entrada per anar-hi, però no sempre és així. Quan estava a Terrassa, el Josep cada dos per tres em deia que havia de mudar-se per anar a algun lloc amb menjar gratis. Ja era hora de que jo el pogués acompanyar!

dijous, 26 de febrer del 2015

Philly i els filadelfians 0

Dimarts el Josep em va donar el quart sobre de la gimcana. Vaig haver d'anar a University City, la zona on ell va cada dia a treballar, i passejar-me per allà. Vaig aprofitar per fer unes quantes fotos (encara no he trobat ni la meitat de les coses que he de fotografiar per la gimcana!):


dilluns, 23 de febrer del 2015

And the winner is... 0


La primera entrevista 1

Divendres no vaig sortir de casa en tot el dia perquè no volia quedar-me congelada pel carrer. Al dia següent vaig anar al Reading Terminal Market amb el Josep i vam comprar síndria i mandarines. Trobar síndria en ple mes de gener pot semblar bastant estrany, però menjar mandarines gironines en Philadelphia tampoc ho trobo molt normal:


dijous, 19 de febrer del 2015

Lithe Method 1

Les classes de gimnàs a les que vaig les he de reservar amb antelació i algunes estan molt sol·licitades, sobretot les que fan al gimnàs on vaig anar ahir. Com que em va agradar i avui hi havia un lloc lliure he decidit aprofitar i apuntar-me perquè per la setmana vinent ja estava tot ple. Pot ser que algú s'esborri a última hora, però has de tenir la sort de poder agafar el forat.
El cas és que avui he repetit el lloc, però la classe i la profe eren diferents, sobretot la classe. He arribat a la conclusió de que ja no saben que fer per atraure als clients. Els d'aquest gimnàs s'han inventat el que anomenen "Lithe Method". Pel que entès consisteix en una combinació de diferents classes on treballes una mica de tot i que tenen noms com "skinny mini" o "waist not". El tipus de classe d'avui és la que ha fet més famós al mètode aquest perquè és...com ho diria? No sé quin adjectiu la descriu millor. Jo al principi m'he sentit ridícula, però a mesura que passaven els minuts m'he anat acostumant i al final m'ha acabat agradant i tot. La imatge és la de 20 noies fent saltironets amb els braços lligats a gomes que cauen del sostre. Ja sé que és difícil d'imaginar. Amb un vídeo potser s'entén millor:


dimecres, 18 de febrer del 2015

Ha sortit el sol! 1

Avui he continuat la ruta dels gimnasos i sembla ser que a la sisena va la vençuda. El gimnàs d'avui m'ha agradat molt:
- Està a tocar de casa, no trigo ni dos minuts en arribar-hi.
- És petit però fan moltes classes dirigides.
- La profe fa la classe amb els alumnes (ueee!) i et corregeix si ho fas malament.
- Els exercicis són molt variats, res de repetir 40 cops el mateix.
Compro! Compro! Doncs no, havia de tenir una part dolenta. I quina és? El preu. Quan he arribat a casa ho he mirat per Internet i casi em dóna un patatús: 190$ al mes la opció més barata!!!! Res, que hauré de seguir buscant...

dimarts, 17 de febrer del 2015

La ruta dels gyms 0

Després de la experiència del ioga la resta de classes a les que he anat no han sigut molt millors. He provat un parell de classes tipus circuit i una de rem (a Philadelphia és un esport amb bastant seguidors). Pel que he vist aquí als monitors no els hi agrada treballar gaire: t'expliquen que has de fer i et miren mentre ho fas, però de moment no he trobat cap que es posi a fer la classe amb els alumnes. A més els hi encanta veure't repetir el mateix exercici un cop i un altre. I jo odio les repeticions!
Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és que posen gimnasos a llocs raríssims. Un d'ells estava al soterrani d'un edifici d'oficines, un altre a dintre d'una botiga d'esports i per arribar a un altre havies de passar primer per una exposició de quadres. Cada cop em costa més trobar-los!

dilluns, 16 de febrer del 2015

The coldest week 0

Avui el Josep i jo ens hem quedat a casa tot el dia. Hem aprofitat per fer moure de lloc la taula on mengem i on utilitzo l'ordinador. Bàsicament el que hem fet és apropar-la als radiadors: ja funcionen però no arriben als 30ºC dels vells temps...

Navegant per Internet m'he topat amb aquesta noticia:
"Philly Is About the Coldest It Has Been In A Century. And the whole week’s going to be like this".
Que passa? M'estaven esperant a mi?


diumenge, 15 de febrer del 2015

I love to love 0

Avui el Josep, aprofitant que feia molt sol, m'ha reptat a sortir al carrer, i dic "reptar" perquè al terra encara hi havia neu i estàvem a -9ºC (la sensació tèrmica era encara més baixa perquè bufava molt vent).

dissabte, 14 de febrer del 2015

La calor torna a casa per Sant Valentí! 0

Les temperatures segueixen baixant i nosaltres tenim un problema amb la calefacció. L'any passat el Josep sempre m'explicava que a l'apartament feia molta calor i podia anar amb màniga curta tot l'any. Bé, doncs ha sigut arribar jo i els radiadors han decidit parar-se, i a ple hivern! Durant uns dies el que fèiem era obrir la porta de darrera de l'edifici o la finestra del tercer pis (que és on està el termòstat) perquè així es refredava l'escala i els nostres radiadors es posaven en marxa. Va arribar un dia en que això va deixar de funcionar i a més els veïns es van queixar de que algú deixava la porta oberta i ells es morien de calor a dintre de casa. Mentrestant nosaltres estàvem a 10ºC, quan per llei el mínim a que hauríem d'estar en un pis de lloguer són 20ºC. Després de moltes trucades van venir a revisar la instal·lació i ens van dir que hi havia un problema amb el conducte del radiador de la sala d'estar. Fins que no l'arreglessin, els propietaris (uns jueus rics que viuen a New York) ens van dir que compréssim un radiador elèctric i ens ho descomptarien del lloguer, juntament amb el consum extra d'electricitat.