Marxem de vacances! 1

L'ultim cap de setmana de setembre, just el dia que el Papa posava els peus a Philadelphia, nosaltres vam volar cap a Las Vegas, la Ciutat del Pecat. Allà vam llogar un cotxe i vam començar el nostre road trip per Nevada, Utah i Arizona. Vam anar el Josep i jo, i l'Alberto, que no es perd ni una. Nosaltres encantats, perquè ja sabíem per experiències anteriors que és un molt bon company de viatge. I a més li agrada conduir, i això és un bé molt preuat en un road trip!

Abans de marxar em vaig encarregar de marcar en un mapa tots els llocs als que volia anar i amb el Josep vam planificar una mica que fer cada dia i vam reservar hotel per la primera nit. La resta: sobre la marxa, com sempre! Pel que més patíem era per trobar càmpings on dormir. Alguns dies va costar més que d'altres, però al final sempre vam aconseguir plantar la tenda a un lloc o altre. Això sí, de dutxes en vam veure ben poques...

Jo no tenia clar que poguéssim arribar a visitar tots els punts que havia marcat al mapa, però els vam veure tots i fins i tot més. Això sí, vam fer molts quilòmetres: 2847 per ser més exactes! Per sort no se'ns va fer gens pesat perquè cada dia anàvem a un o més parcs i mai vam arribar a fer molts quilòmetres d'una tongada. La majoria del recorregut el vam fer per Utah.

Jo havia vist moltes fotos dels parcs i sabia que en directe m'agradarien encara més, però no pensava que tant. Com sempre vam fer milers de fotos però, també com sempre, les fotos no fan justícia a la realitat. I més encara si el que intentes fotografiar és tan enorme que has de girar el cap d'esquerra a dreta per contemplar-ho sencer.

El que potser ens va decebre una mica va ser l'Antelope Canyon, però suposo que va ser perquè les expectatives que teníem eren molt altes. Eren tan altes que en un principi l'objectiu del viatge era anar a l'Antelope Canyon. Ja fa anys que vaig veure per primer cop una foto d'aquest lloc i des de llavors que el tenia a la llista de llocs a visitar. Realment el canyó és espectacular, però per veure'l en tot el seu esplendor has d'anar durant els mesos d'agost i a ser possible al migdia, ja que el sol està més alt i els rajos arriben fins al terra del canyó fent que les parets quedin il·luminades i es puguin apreciar els diferents colors de la roca en tot el seu esplendor.

Nosaltres vam anar a principis d'octubre, cap a les 2 del migdia. En aquesta època només pots veure un parell de zones ben il·luminades i, per tant, només tenim un parell de fotos que realment valen la pena. Però el que més em va decebre no va ser això sinó la visita en si. Per accedir al canyó has de contractar un tour amb una de les moltes empreses de Page, la ciutat més propera. Des de Page fins al canyó, durant tot el dia van sortint camions carregats de turistes càmera en mà. Un cop allà, et posen en fila índia i cap a dintre. El guia s'encarrega de portar el ritme del grup perquè ningú s'encanti més del compte i de tant en tant se t'apropa i et diu el punt exacte cap a on has d'apuntar amb la càmera per fer una foto més o menys decent. El canyó és bastant estret i mentre uns van en una direcció, els altres tornen en la direcció contraria. I és un no parar, sempre hi ha gent caminant i aixecant pols amb la que és impossible no xocar. El lloc és realment preciós però perd molt del seu encant pel fet d'haver de contemplar-l'ho d'aquesta manera. Això sí, sempre pots pagar el doble o el triple del normal i fer el que anomenen un "tour fotogràfic", que dura bastant més que el normal i permet anar a llocs del canyó menys transitats. Suposo que si tens una càmera bona i hi vas en el moment propici deu valdre la pena. Potser la propera vegada...

Per sort, la resta de llocs als que vam anar durant el viatge van compensar de llarg el "xasco" de l'Antelope Canyon.

The Narrows. Zion National Park

Dues hores caminant pel riu amb xancletes. L'aigua estava gelada!!!!

Zion National Park

Bryce Canyon National Park

Tots els parcs que vam visitar ens van agradar molt però els tres vam coincidir en que el millor va ser aquest

Devil's Garden (Grand Staircase-Escalante  National Monument)

Capitol Reef National Park

Goblin Valley State Park

Arches National Park

Canyonlands National Park

Natural Bridges National Monument

Aquest parc no és dels més espectaculars, però va ser el primer en ser declarat "International Dark Sky Park". A la nit vam anar a una xerrada d'astronomia que organitzava un dels rangers del parc. Va ser molt interessant i fins i tot vam veure els anells de Saturn!

Goosenecks State Park

Monument Valley

Horseshoe Bend

The new wave. Glen Canyon

Lake Powell. Glen Canyon

Paria Canyon-Vermillion Cliffs

Sand Hollow State Park

Las Vegas

Durant el viatge, esmorzàvem i dinàvem a dintre dels parcs i sopàvem als càmpings. Vam fer foc cada nit, i fins i tot vam comprar una paella per que el Josep pogués cuinar de gust.

El cotxe era com una botiga de queviures ambulant: tant el maleter com els seients de darrera anaven plens de menjar.
Un dia vam trobar una muntanyeta de peles de pipes al maleter i l'Alberto em va preguntar perquè les havia deixat allà. Jo havia menjat pipes la nit anterior, però les peles les havia llençat a la brossa. El mateix dia vam descobrir que una de les síndries que portàvem al seient de darrera tenia un forat. Com que la síndria estava just a sobre de la tanca del cinturó de seguretat, vam pensar que el forat s'havia fet pel fregament amb la tanca. Al dia següent les pistes van ser massa obvies com per adonar-nos de que al nostre cotxe passava alguna cosa estranya. La doble bossa dels rice cakes estava foradada i faltava un tros dels dos primers cakes. El mateix passava amb la bossa de pa de motlle i amb la de pa de pita. Ah! I la col que portàvem tenia un foradot enorme. I també la bossa de la nostra tenda de campanya.Teníem un lladre mort de gana al cotxe i només sabíem que era vegetarià, que no li agradaven els dolços i que preferia actuar a la nit. Però...que era???

Una nit els nois van marxar amb els lots a buscar un lloc on posar la tenda i em van deixar a mi al cotxe. Vaig seure al seient de davant i als dos minut vaig començar a sentir un "ro-ro-ro-ro-ro", seguit d'un sorollet de bosses movent-se. Vaig sortir pitant del cotxe, però fora feia fred i estava tot fosc, així que vaig tornar a entrar. I als dos minuts, sant tornem-hi: ro-ro-ro-ro-ro... Doncs jo un altre cop cap a fora, i així fins que els nois van arribar, van entrar al cotxe i el lladre va deixar de fer soroll. Em van tractar de boja...