La Bea tenia por de que no ens haguéssim alimentat prou bé durant les vacances, així que a la tornada ens va tornar a preparar uns dels seus menús inacabables.
Fins i tot ens va donar el menú per escrit perquè des d'un principi sabéssim el que ens esperava! El que fa por d'aquests sopars és que la Bea compta les racions. Això vol dir que de cada cosa cadascú toca a "x" racions i ella pot controlar perfectament qui menja i qui no. I no et pots deixar de tastar res perquè els plats van sortint de la cuina progressivament, com si fos un casament. A més, durant el dia del sopar ens va enviant amenaces perquè no mengem res a partir de les 11 del matí. Diu que si no després venim sense gana. El Josep sempre se salta la norma perquè el seu estomac no aguanta un dejú de tantes hores, però la Bea li permet perquè sap que ell sempre s'ho acaba tot.
Com de costum tot era boníssim. Vam marxar a les tantes de la nit i amb la panxa a punt de rebentar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada