El dijous vam fer un sopar de catalans i madrilenys. Bé, també hi havia la Megan, la dona dels Jesús. Ella és de Minnesota, però va estar un any vivint a Màlaga i parla molt bé el castellà, així que no vam haver d'utilitzar l'anglès en tota la nit.
Com que la Megan i el Jesús viuen al pis de dalt, vam quedar per marxar els tres junts (el Josep anava directament des de la Universitat). Jo portava abric, botes, guants i bufanda. Vaig sentir que tancaven la porta i vaig mirar cap amunt. El primer que vaig veure van ser els peus de la Megan: duia unes ballarines sense mitges. A mesura que anava baixant l'escala vaig anar descobrint la resta de la indumentària: pantalons primets, samarreta i una rebeca de mitja màniga. Es nota que on va néixer l'estiu només dura una setmana. Ens vam mirar mútuament i vam riure.
El Jesús també anava de primavera: amb un jersei no gaire gruixut i sense jaqueta. Un cop al carrer, a mi no em sobrava res del que portava i ells van reconèixer que feia més rasca del que pensaven. Però em sembla que no eren els únics, perquè vaig veure a més d'un que caminava encongit i com si trobés a faltar una o dues capes més a sobre.
Una de les coses que més em sorprèn és el tema de les mitges. Segons la Megan aquí les mitges de color carn només les porten les velles, les joves mai!. A més, a la tele van dir l'altre dia que està de moda anar sense mitges, siguin del color que siguin, i és cert: la majoria de noies que van amb faldilla porten les cames vermelles del fred (estan ben boges!).
El restaurant on vam anar es diu Petite Passion. Només obren dos dies a la setmana i fan una espècie de menú degustació. Has de triar quatre plats i les postres, i entre mig et van portant cosetes per picar. Està bastant bé de preu, la propina està inclosa (cosa rara) i a més pots portar la teva pròpia beguda. D'això en diuen BYOB (Bring Your Own Beverage) i ho fan a molts restaurants: portes la teva ampolla (a preu de supermercat) i si no te l'acabes te la tornes a endur.
En resum, que el lloc està molt bé. On està el secret? Doncs en que fas de conillet d'índies dels estudiants de cuina que preparen el menjar i dels cambrers que et serveixen. Es nota que no són del tot professionals, però al final vam decidir que es mereixien un notable alt, vam sortir molts contents!
Després vam anar a prendre alguna cosa al Founding Fathers, un bar ple de pantalles de televisió que emeten continuament esports de qualsevol tipus. N'hi ha molts bars d'aquests per la ciutat perquè als americans els hi encanten els esports i, com que en tenen molts, pot ser que en el mateix bar posin un partit de bàsquet, un de futbol americà, un de soccer (és com li diuen aquí al "nostre" futbol), un d'hoquei sobre gel, un de beisbol...I tots alhora!
Vam passar la nit parlant de les diferències entre Amèrica i Espanya. N'hi ha tantes que em sembla que la conversa donarà per uns quants sopars més!
Hola, soc l'Ana del Insht. Es nota que ets feliç, ni t'enrecordes de les radiacions optiques.
ResponElimina