5 hours from home 3

El diumenge hauria d'haver canviat el títol del blog perquè aquí ja hem avançat els rellotges i estem en horari d'estiu.

Està bé que el primer dia que dorms una hora menys sigui un diumenge: la majoria de gent no ha de matinar i tens un dia de marge per anar-te acostumant al nou horari. El problema és que aquest cop m'ha tocat estar fora de la "majoria" perquè havia d'anar al curs de primers auxilis per a nens. Suposo que el fan en diumenge perquè hi pugui anar també la gent que treballa però ja és mala sort que hagi caigut justament en el diumenge del canvi d'hora.
El pitjor de tot, però, no va ser matinar, sinó decidir a quina hora havia d'anar al curs, perquè a la pàgina web no estava gens clar: en un lloc deia que l'horari era de 9am a 4.30pm, i en un altre deia de 10am a 5.30pm. Com que el segon horari el van afegir dissabte, jo ho vaig veure claríssim: havien decidit endarrerir l'inici degut al canvi d'hora. El Josep, però, no ho tenia tan clar i estava convençut que el curs començaria a les 9am. El dissabte a la tarda vaig trucar per preguntar-ho, però ja no hi havia ningú per contestar al telèfon.
Per si un cas, el diumenge em vaig llevar d'hora amb la intenció d'arribar a les 9am, tot i que com que estava casi segura de que el curs començaria a les 10am, m'ho vaig prendre tot amb bastant parsimònia. Mentre estava al lavabo el Josep va tornar a trucar a la Creu Roja i finalment va aconseguir parlar amb algú: el curs començava a les 9am. Ah!!! Vaig haver de córrer molt per arribar a temps i a sobre vaig perdre una aposta amb el Josep (ja és la segona que perdo...).

La classe va anar molt bé i la profe era molt simpàtica. Em van donar un nino moníssim vestit de rosa i li vaig haver de canviar els bolquers, donar-li el biberó, fer-li la reanimació cardiopulmonar i evitar que s'ennuegués. També vam practicar primers auxilis entre els alumnes i com que només érem tres, vam acabar abans d'hora. A la 1pm més o menys vam fer un descans de mitja hora i la profe ens va dir que podíem sortir a comprar alguna cosa i després menjar-nos-ho allà mentre continuàvem la classe. El Josep ja m'havia advertit de que això era molt comú. Aquí si estàs al mig d'una classe i tens gana, pots menjar quan vulguis i el que vulguis, que ningú et dirà res. Jo vaig intentar acabar de dinar abans d'entrar perquè, tot i que sóc una dona, em costa fer dues coses alhora. Quan menjo, una part del cervell està concentrada en el menjar i a la part que no ho està li costa més percebre els sons perquè tot ressona dintre del cap. I si els sons són en un altre idioma, la cosa encara va pitjor.
Després del descans la classe va continuar i jo no m'ho acabava de creure: la profe anava fent mossegades a una poma mentre ens explica els símptomes associats a un possible ennuegament. Una de les alumnes anava menjant patates fregides (de bossa, de les que cruixen quan les mastegues) i l'altra li tirava salsa a un plat de pasta que feia bastant bona olor. Als cinc minuts, la de les patates obria una llauna de Coca-Cola: Ptk-kshsssssss... Durant uns segons no es va sentir res més que el gas disspant-se, però la profe continuava parlant tan tranquil·la. Jo, per sentir-me més "integrada" en el grup, anava menjant mini pastanagues tant lentament com podia per no fer soroll, però era impossible cocentrar-me en la classe perquè continuament em venia al cap una escena de la peli que havia estat mirant amb el Josep justament el dia d'abans:

Quan vaig sortir al carrer, va ser com si estigués en un altre món: la primavera ja havia arribat!!!!! Feia sol, el termòmetre havia pujat per sobre dels 8ºC, per tot arreu hi havia rierols d'aigua de la neu que ja s'estava fonent, els nens corrien pel carrer sense abric i les terrasses dels bars estaven plenes de gent fent una queixalada i prenent cervesa. Vaig arribar a casa súper contenta. No sé si durarà molt el bon temps, però almenys ens ha donat un respir!