Per sort el perruquer que li va tallar els cabells al Josep ens va informar de que aquella seria la última nevada de la temporada. Ens va dir que ell té un sisè sentit i mai s'equivoca en aquestes coses. El Josep hauria preferit que el sisè sentit l'hagués tingut per endevinar com volia que li tallés els cabells. Abans de que es posés mans a l'obra, el Josep li va ensenyar unes quantes fotos de les revistes que hi havia per allà perquè es fes una idea del que volia. "L'estilista" va fer una ullada a les fotos, va agafar les tisores, i va dir "sí, sí,...tu tranquil, ja entenc el que vols, però t'ho faré a l'estil de Philadelphia". Això traduït al català volia dir "tanca la revista, que et faré el que jo vulgui i com a mi m'agrada". I així va ser. Vaig entrar a la pelu amb un hippie i vaig sortir amb un noi ben repentinat i amb la clenxa al costat. Només li faltaven els pantalons de pinça i els tirants perquè el fitxessin a Mad Men. Però un cop em vaig acostumar i es va treure la clenxa la cosa va quedar molt millor. A mi m'agrada molt, però ell odia el nou pentinat i m'ho repeteix cada dia uns quants cops. Fins i tot m'ha demanat que li arregli jo amb les tisores que tenim per tallar el paper! Crec que de moment és millor deixar-ho com està...
La part bona és que li han cobrat menys de la meitat que a l'últim lloc on va anar. El preu de les pelus aquí és una bogeria. És molt normal que per un tall de noi et cobrin uns $35, però poden arribar a demanar fins a $100, més propines, és clar. I per les dones evidentment el preu puja. Espero no haver d'anar a la pelu fins que torni a Terrassa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada