Calçotets pel Pi Day 2

Els americans quan diuen una data, posen primer el mes i després el dia. És a dir, si el dissabte era 14 de març de 2015, ells dirien 3/14/15. Un número maco, eh? Mmm... em recorda a alguna cosa... És clar! És el
número pi (π): 3,14159265358979323846...
Bé, doncs com que hi ha gent molt frikie, aquí cada 14 de març celebren el "Pi Day". Aquest any encara amb més raó, perquè la coincidència de números no només es refereix al dia (14) i al mes (3), sinó també a l'any (15)!!!

I com celebren el "Pi Day"? Aquesta part és la millor. Resulta que "pi" en anglès es pronuncia igual que "pie", és a dir, /paɪ/. Una "pie" és un pastís que pot ser dolç o salat i que torna bojos als americans (i al Josep encara més). Pel "Pi Day" la tradició és menjar menjar pie, evidentment. El Josep troba que aquesta tradició s'ha de mantenir passi el que passi així que, tot i que havíem quedat per dinar i anàvem tard, i tot i que estava plovent bastant, vam anar a comprar un parell pies.

El dinar era a Kennett Square, un poblet que està a uns 65 km de Philadelphia. Allà viuen l'Esther i l'Eva, dues veterinàries de Girona. Per arribar al poble havíem d'agafar el metro i un bus que sortia a les 12 pm. Vam arribar a les 11.58 pm a l'estació. No sé com ens ho fem però sempre, sempre, sempre hem d'acabar corrent! Després d'una hora de bus l'Esther ens va venir a buscar en cotxe per anar a casa de l'Eva. Viuen al mig del no res, a prop de l'hospital veterinari de Penn, que és on treballen. Ens van explicar que a la primavera i a l'estiu tot són prats verds amb cavalls pasturant i Amish anant amunt i avall. Nosaltres haurem de tornar més endavant perquè dissabte només vam veure boira. Tenia el seu encant, però no em crida massa la idea de passar allà un hivern sencer allunyada de tot i depenent del cotxe per anar a qualsevol lloc.
El plan era dinar a l'aire lliure, però amb el dia que feia ens vam haver de quedar a dintre de casa. Quan vam arribar la taula ja estava parada i a la radio sonava el partit del Barça.
El menú era d'allò més català: escalivada, pà torrat amb tomàquet, patates al caliu, carn a la brasa i...calçots!!!! Bé, més aviat eren calçotets perquè eren molt petits. Aquí no es fan calçots, així que van comprar unes cebes que s'assemblen bastant i les van fer al forn. De gust eren boníssimes, i a més hi havia salsa romesco per sucar! Les amfitriones s'ho van currar molt. A més d'un se li saltaven les llàgrimes de l'emoció. Fins i tot hi havia ratafia de Montserrat per acompanyar al flam i les pies!

A la tarda vam anar a fer un passeig per pair el dinar. Vam saludar a una cabra que es diu Patty de la que ens havien estat parlant perquè té la peculiaritat de ser hermafrodita. Després vam anar a "The Laurels Preserve", un bosc d'arbres de fulla caduca on hi ha aiguamolls i bastantes espècies d'ocells. El lloc és famòs perquè hi ha dos ponts coberts semblants als de la peli "The briges of Madison County". Amb la boira i el xirimiri que queia semblava que estiguéssim a una peli de por, però ens vam afartar de dir "Oh! Que macoooo!". Sí, sí, molt bonic, però jo quan vaig arribar al cotxe, em vaig haver de tornar a treure les botes i els mitjons xops. No sé com encara no he agafat una galipàndria!