El primer dia que el vam veure va ser al replà que compartim. Vam ser nosaltres mateixos els que li vam picar a la porta per presentar-nos, perquè segons el Josep és el que s'ha de fer quan vas a viure a un lloc nou. Jo això de dir: "hola, som el Josep i la Cristina i som els teus nous veïns", ho vaig trobar molt de peli americana. Només ens faltava portar un pastís a la mà!
La primera impressió ja ens va donar una idea del personatge amb el que compartim parets. Anava tot descamisat i ens va dir que era perquè s'estava fent un tractament capilar. Amb tractament o sense tractament, el cas és que li agrada que li vegin el tors nu perquè tots els cops que l'he tornat a veure anava amb la camisa descordada. Està molt prim i moreníssim. Diu que li encanta anar a la platja i hi va sempre que pot. També ens va explicar que li agrada fer feliç a tothom, especialment a la gent gran i als nens i ens va advertir de que no ens sorprenguéssim quan el veiéssim amb el seu atuell de platja. Jo quan el vaig veure no em vaig sorprendre fins que no em vaig apropar a ell. Jo estava a dalt de tot de les escales i ell abaix, així que no tenia una imatge gaire nítida d'ell. Al principi em va semblar que portava unes ulleres de sol blaves d'aquestes tipus aviador. Però quan vaig baixar les escales vaig descobrir que a cada galta s'havia pintat un triangle invertit enorme de color blau. Em va dir que era el seu maquillatge de platja i que el duia perquè els nens el confonien amb un superheroi. Aquí és quan vaig acabar de veure que estava tarat del tot. No sé si als nens els farà molta gràcia trobar a un superheroi de setanta anys amb cabells llargs i grisos, sense muscles ni capa, però segurament als pares no els hi farà gaire.
Entre les seves extravagàncies també està la mania de deixar la radio engegada tot el sant dia, fins i tot de matinada. A més fa uns horaris rarísims i rep visites a totes hores. Ja ens va dir que era una persona molt sociable, però no imaginàvem que els seus amics vindrien a veure'l a les tres de la matinada. Però bé, almenys no fan gaire soroll i ell sempre ha estat molt simpàtic i amable amb nosaltres, així que de moment no ens queixarem més del compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada