Anem d'excursió! 0

L'any passat el Josep sempre em parlava dels milions d'activitats que organitzava la seva universitat. La majoria eren gratis o a molt bon preu, així que ell s'apuntava a tot. Bé, doncs sembla que ha estat arribar jo i començar les retallades. Encara segueixen fent activitats, però moltes menys que abans. Això vol dir que les poques que organitzen les hem d'aprofitar, i ens vam apuntar a les dues sortides que van fer a l'estiu. La primera va ser a un parc d'atraccions i la segona a fer rafting.

Els dos cops m'he sentit com quan anava d'excursió amb el cole, però a l'americana perquè ens portaven en el típic bus groc de les pelis. Em feia molta gràcia pujar-hi, però la veritat és que després d'unes hores dintre l'hagués canviat sense pensar-hi per un autocar normal i corrent. Els busos aquests suposo que estan bé per dur a nens de 10 anys de casa al cole, però els miniseients de fusta no són gaire còmodes per portar a adults durant dues hores. No vull pensar en com devien passar el viatge alguns dels que venien amb nosaltres que feien dos com jo (tan d'ample com de llarg).

Les dues excursions van ser molt divertides, tot i que jo vaig passar una mica de fred (bé, potser hauria de dir MOLT fred).
La primera sortida va ser al Dorney Park and Wildwater Kingdom: parc d'atraccions i parc aquàtic en un! El nostre grupet estava format pel Josep, l'Alberto, el Jorge, la Bea i jo. La Bea ja va avisar que ella anava a passar el dia i a vigilar les nostres motxilles mentre anàvem d'un lloc a un altre, però que ella no pujaria a res. Això em deixava a mi sola amb tres nois que estaven desitjant pujar a tot, i com més precaucions de risc d'infart tingués l'atracció millor. Primer vam anar al parc d'aigua i van tenir la brillant idea de començar pel tobogan més alt. Un que et fiquen dret a un tub i de cop s'obre el terra i apa: a caure! Almenys, després de l'experiència, ja sabia que la resta de tobogans no podien ser pitjors. Jo vaig complir i em vaig pujar amb ells a tot arreu. Em vaig queixar molt pel fred però reconec que m'ho vaig passar molt bé. Això sí, quan van començar a repetir tobogans els vaig abandonar i me'n vaig anar a prendre el sol amb la Bea.

A la tarda vam anar cap al parc normal No ens hauríem d'haver tret el banyador perquè vam pujar a un tutuki splash "a lo grande" on acabaves xop de dalt a baix. Per acabar el dia vam anar a tantes muntanyes russes com vam poder, i va ser mooooolt guai.

Al dia següent em vaig llevar amb les seqüeles de l'excursió: mal de coll de tant cridar i dues esgarrapades bastant simètriques a l'esquena (un record dels tobogans). 

Al rafting ja m'imaginava que també passaria fred, però en vaig passar més del compte gràcies al Josep. No vaig arribar a caure mai però hi havia grupets de gent que es dedicaven a fer guerres d'aigua amb cubells (alguns fins i tot portaven pistoles d'aigua d'aquestes que llencen el xorro a metres de distància...). Per sort la gent de la nostra barca era molt pacífica. Tots excepte el Josep, que no va parar d'emprenyar a la resta de barques fins que va començar la guerra d'aigua i nosaltres ens vam trobar al mig. Les pistoles i els cubells apuntaven a ell però, és clar, com que jo estava al seu costat i la gent no tenia gaire punteria jo vaig acabar rebent més aigua que ningú. Estava glaçada i com que no feia gaire sol vaig estar xopa durant les quatre o cinc hores que va durar la baixada del riu. L'any que ve em canvio de barca o em porto un vestit de neoprè!